LES RELIGIONS A LA FEINA. Gestió d'un potencial.
Douglas A. Hicks
Les persones ens passem moltes hores treballant, sovint
massa, però aquest era el tema d’un altre Dialogal (el
número 23). Aquí ens centrarem en l’aspecte de la gestió
de la diversitat de creences i conviccions que es troben
en un mateix espai laboral, sobretot com a font potencial
d’oportunitats i –mai més ben dit– de beneficis, no tant
de conflictes.
La francmaçoneria. Joan-Francesc Pont Clemente
Com totes les grans tradicions, religioses o no, la
maçoneria també té els seus orígens mítics, que es
remunten a la construcció del gran Temple de Jerusalem.
Però si cerquem els inicis històrics, trobarem la llarga
transició des dels gremis de constructors de catedrals
medievals fins als primers lliurepensadors que van voler,
en lloc d’una construcció física per als creients, una
construcció moral per a l’esperit de l’individu. Després
vingueren les obediències, la maçoneria regular i la
irregular, els ritus i símbols, els criteris d’acceptació dels
membres, la influència cultural, social i política… Això ja és
la història en minúscules, el camí fet per les persones. Però
tant el mite com l’esdeveniment històric són necessaris
per entendre una realitat actual que és complexa i plural,
fortament lligada al seu passat i, tanmateix, ben viva i més a
prop nostre del que molts pensen.
RADICALITACIÓ I ISLAM. Un fenomen generalitzat, una comunitat afectada. Manuel Pérez
La intenció d’aquest diàleg entre Taoufik Cheddadi i Jordi Moreras ha estat aprofundir en la identitat i les postures de grups islàmics dels anomenats «radicals». Per això s’ha desenvolupat una perspectiva general prèvia del fenomen de la radicalització, necessària per abordar de forma més acurada la qüestió de la pretesa radicalització
de l’islam català. En números posteriors, l’objectiu serà conèixer millor alguns moviments concrets.
HIVERN 2011
SUMARI
Ampliar
la portada
| Temes destacats | |
|